Entrevista a Paco Hoya, president del Cercle de Joves de la Cecot

Què representa per a tu presidir una entitat com el Cercle de Joves de la Cecot?
Doncs una responsabilitat molt maca, per la gent que en el seu moment la va fundar, pels socis que han anat passant al llarg de la història del Cercle, exemples de bons empresaris tots ells i pel grup de socis que tenim actualment. Dinàmics, emprenedors, formats i amb una barreja de dos generacions que em fa que cada dia tingui la sort d’aprendre d’ells i passar-m’ho bé. Al final, només sóc el representant d’aquest grup tan divers d’empresaris que som el Cercle.

Quins objectius t’has fixat en el teu mandat?
Doncs fomentar les sinergies entre tots el socis del Cercle. Fomentar la innovació de les empreses que representem, a través de formacions transversals i de visitar empreses que son model d’innovació al seu sector. Tanmateix, som presents a tots els Clubs de treball de la nostra Patronal i, per últim, donar-nos a conèixer amb altres grups de joves empresaris d’altres zones, com hem fet amb Portugal o recentment a Sevilla, per aprendre què fan i quins problemes i encerts tenen dins de les seves associacions.

Què creus que fa falta perquè l’associacionisme es potenciï?
Pensar més de forma col·lectiva i no tan individual. Donar i rebre és la clau de l’associacionisme.

Com animaries als joves empresaris a formar part d’una associació?
Doncs en el nostre cas, estaríem encantats de conèixer el seu perfil, ja sigui com a continuació familiar d’una empresa ja existent, ja sigui com emprenedor o start-up. Primer valorem el perfil de persona i després quina empresa o projecte té darrere.

Venim d’una situació de recessió. Com veus el futur immediat de l’empresariat català?
És una qüestió complicada, respondre això breument, però jo diria que amb un entorn polític complicat com el que estem vivint no és gens fàcil. Els empresaris no hauríem de patir les confrontacions polítiques. Les inversions a Catalunya no es poden aturar com els darrers anys, les necessitem per continuar sent competitius. Per una altra banda, necessitem que el talent no marxi del país, retenir aquest talent pot ser clau pel futur de les nostres empreses. La formació de l’empresari i dels seus treballadors i la capacitat de seguir innovant (davant la rapidesa tecnològica amb la que es mouen avui dia tots els sectors) a Catalunya, on sempre hem sigut capdavanters, i hem de continuar sent-ho, són les altres claus.