Ninna Torres va ser elegida presidenta del Cercle Cecot de Joves Empresaris a finals de desembre, prenent el relleu de Paco Hoya i convertint-se en la primera dona presidenta. Diplomada en Magisteri, va acabar entrant a l’empresa familiar, dedicada al món de la moda, just en acabar la carrera. A més, va decidir emprendre un negoci d’importació de teixits que encara manté. Des del Cercle, volen visibilitzar el paper dels joves empresaris i crear un espai de trobada entre ells.
Per què va decidir entrar al Cercle?
El Cercle és un grup on t’han de proposar per entrar. No és elitista, ni de bon tros, però busquen a gent que hagi pogut crear la seva pròpia empresa o hagi evolucionat molt dins de la seva companyia. Es busca que puguin aportar valors i maneres de treballar. Jo havia estudiat Magisteri, no tenia coneixements del dia a dia d’una empresa. T’ho vas trobant, veus que l’empresa va creixent i et sorgeixen uns dubtes que en el Cercle et poden ajudar a resoldre.
El pas a presidenta com va anar?
No m’ho havia plantejat, tot i que estava a la junta i col·laborava amb tot el que fos possible. Al Paco li tocava jubilar-se i em van suggerir d’assumir la presidència. Entre la feina, la família, viatges professionals… era complicat de compaginar-ho. Però tinc 43 anys i era una manera de poder créixer com a empresària i com a persona.
Què és el Cercle i per què és important?
Volem donar la visió que els joves empresaris existim, que hi ha encara gent valenta i amb ganes de tirar endavant negocis i no t’ha de fer por. És un grup on trobes gent com tu amb qui compartir moments i que t’ajuden a tirar endavant a la teva empresa. Hi ha membres del Cercle que s’han fet socis i han creat nous negocis.
Quins reptes s’ha marcat?
Vaig entrar a la presidència amb la condició que hi hagués una junta i un petit comitè que m’ajudés. Ens hem marcat quatre objectius. En la part socia, el Paco Hoya va deixar un grup molt cohesionat, som uns 40 socis i volem continuar amb aquest grup. D’altra banda, el Cercle necessita donar-se a conèixer més a l’exterior, volem fer sentir la nostra veu i que es pugui escoltar al jove empresari. Un altre repte és el creixement en nombre de socis i, el més important, el coneixement. És rellevant poder aportar al soci més contingut i formació perquè ho pugui aprofitar per a la seva empresa.
Què suposa el fet de ser la primera dona presidenta de l’entitat?
Per mi és un honor i un orgull que m’hagin escollit. Si han pensat en mi és perquè creien que era la persona adequada per aquesta tasca. Espero que no sigui una excepció i es puguin anar veient més dones en càrrecs i posicions de més responsabilitat. Les dones hi som, però a vegades quedem una mica darrere, treballant en l’anonimat. Està bé que ens fem més visibles.
Encara falta molt perquè les dones siguin més visibles?
La paritat encara és bastant baixa i desigual. Estem vivint moments de molts canvis i espero que aquest també hi sigui i prenguem més rellevància.
Comentava que una de les missions del cercle era visibilitzar la presència de joves empresaris que s’atreveixin a muntar una empresa. Per què cal aquesta valentia per tirar endavant un projecte empresarial?
Està bé que els joves tinguin veu pròpia i som la nova generació. L’emprenedoria no és fàcil; cal coratge, valentia i lideratge. El Cercle som un grup que ens trobem amb gent de diferents sectors, però ens podem ajudar els uns als altres. És important pels joves.
Molts de vosaltres veniu d’empreses familiars. Quines diferències hi ha amb les generacions anteriors?
Hi ha moltes diferències, són maneres de treballar diferents. Avui en dia els recursos humans agafen una rellevància que potser abans no tenien. La digitalització a les empreses, per exemple, també ha anat millorant. La visió de l’empresari potser abans era del senyor dolent, però penso que avui l’empresari és un més de l’empresa i, tot el que fem, ho fem per donar treball i que guanyi tot l’equip. És un treball en equip. Però aquesta visió encara és complicada que la gent ho vegi.
La societat encara té alguns prejudicis cap a la figura de l’empresari?
En el fons, una mica sí. Però cada vegada se n’adonen que engegar un negoci i donar llocs de treball no és fàcil. La gent potser és més conscient del que val tenir un treballador i valorar-lo dins de l’empresa. Estaria bé que es poguessin veure aquestes facetes.
Què pot aportar una persona jove al capdavant d’una empresa?
Porta idees fresques, reinventar-se, veure allò que no funciona i canviar molt de pressa. Els joves som atrevits i crec que és bo per l’emprenedoria i l’empresa.
El fet d’estudiar magisteri t’ha ajudat d’alguna manera en el lideratge?
Crec que és més una qüestió de caràcter. Jo vaig estudiar magisteri, però quan vaig acabar, vaig decidir fer un màster de direcció i gestió de centres escolars. De jove, ja vaig ser presidenta de l’associació de joves de Matadepera… Sempre m’agradava estar en tots els saraus i poder organitzar activitats per la gent que estava en mi. Ho portava dins.
Com veu la situació econòmica i empresarial?
Al Cercle som un grup molt divers, des de la indústria fins als serveis. En funció del sector, ha afectat més o menys. Jo mateixa em dedico a la importació d’Àsia i, quan va venir la Covid, se’m va parar la feina durant sis mesos, no em sonava el telèfon. Ara els preus tan desorbitats. Un tema que està patint la indústria és l’increment dels preus de les matèries primeres. Un altre punt és el preu del gas i de l’electricitat, que és un gran problema. Si sumes els tres factors, està repercutint molt en la indústria, que s’està adaptant constantment. Està clar que hi ha d’haver un procés de canvi a nivell europeu per ajudar a les indústries a reactivar-se.
És optimista amb el procés de recuperació?
Intento ser optimista, però no serà fàcil. Una companya del sector tèxtil m’explicava que ho tenien molt fotut i que el tèxtil a la Comunitat Valenciana tenen molt més suport que a Catalunya. Si justament a Catalunya, el que volem que la indústria es potenciï molt més, s’ha de mirar com ajudar-les més.
Com valora el paper de les administracions en aquests dos anys?
Hem viscut una pandèmia que ningú s’esperava i no saps per on començar, cada mes és un canvi constant. Crec que hi ha hagut mancances en molts àmbits, sobretot en ajudes. Ara hem de mirar endavant i que es pugui fer de la millor manera i s’ajudi a la petita empresa, que al final són majoria a Espanya.
Ara s’ha aprovat la reforma laboral. Com la valoreu?
Depèn de cada empresa. Penso que afectarà més empreses de treballs temporals, però es vol donar més valor al treballador. El que es necessitaria és més temps i fer una bona reforma per fer-ho de la millor manera.
I la proposta que s’ha llançat sobre la quota dels autònoms?
De moment no sona bé. És un escalat gens lògic. No millora les condicions. Et faran pagar més i continuaràs igual. No sé si és un globus sonda per posar-nos a prova. Encreuarem els dits i veurem com acaba.
En general no ha caigut bé?
No.
Es té la sensació entre autònoms i petits empresaris de ser sempre la part més feble i més perjudicada?
Jo crec que sí. Els autònoms som gent que no ens podem posar malalts, treballen més hores que ningú. Té avantatges i inconvenients. Se’ns hauria de mirar de cuidar una mica més i poder regular millor els falsos autònoms i altres irregularitats.
Com esteu vivint el procés dels fons europeus? Us fa por que no arribin a les petites empreses?
Tenim expectatives que serveixin per reactivar l’economia, tot i que tot va molt lent i potser no arribarà a les pimes. Les pimes som un percentatge molt alt de l’economia a Catalunya i ens n’hauríem de beneficiar més. Des de la Cecot volen acompanyar les petites empreses per beneficiar-se dels fons. Fa molt temps que en parlen, però de moment no ens ha arribat res. I molta gent pensa que passaran de llarg. Segons com t’arribi a una petita empresa, no tindrà ni ressò.
Un repte per les pimes és la digitalització. Com veu la situació?
La digitalització és fonamental per totes les empreses, però a vegades n’hi ha que no tenen els recursos suficients per poder-ho fer.
Quines dificultats es troba una persona jove quan comença al món empresarial?
Sempre s’ha d’intentar fer allò que vols i intentar aconseguir-ho. És molt important envoltar-se de gent experta i professional, ja que tens una mancança. A veure com passem el sot de la Covid, que a mi em va aturar la feina de cop. També t’ajuda a pensar en altres coses, com un moment per plantejar-se obrir nous camins o projectes. Segurament tots els emprenedors ens aixequem al matí pensant què podem fer.
En el seu cas, com és treballar per grans empreses com Mango o Zara?
Fa uns quants anys que ho faig, gairebé 20. Hi ha bons i mals moments. Quan veus una peça a la botiga, et fa il·lusió perquè ho has fet tu. Però és veritat que darrere d’aquestes grans marques hi ha un tema de pressió i de preus. Si no ets competitiu, al segon dia no et truquen. Si fa tants anys que treballo amb ells és perquè estic envoltada d’empreses que responen bé.
Es dedica a la importació. Han estat dos anys molt difícils pel comerç internacional.
Sí. Clients meus que pagaven mil dòlars per un contenidor de vint peus, ara n’estan pagant 7.000 o 8.000. És una bestialitat. Amb l’avió igual. Tot això repercutirà en una pujada de preus i s’ha de veure si la gent podrà aguantar.
S’està frenant aquest increment?
Semblava que baixaven els preus de les importacions, però no. No sabem quan canviarà. Ens hem d’anar adaptant constantment.
En els últims mesos hi ha hagut certa polèmica i comparació entre Madrid i Catalunya pel tracte als empresaris. És un tema del qual se’n parli?
De vegades sí. Per què altres comunitats l’empresari se’l valora d’una altra manera? Suposo que volen fer les coses de la millor manera i nosaltres ens hem d’adaptar. Per això serveixen grups com el Cercle o patronals, per donar veu a la petita empresa i transmetre-ho al govern.
Quin és el missatge que voleu transmetre al govern?
Que intentessin agilitzar els tràmits, que tot són problemes. I que es posin a la pell de les petites empreses, som treballadors que hem de tirar endavant el nostre projecte i som el teixit empresarial de Catalunya. És molt important que ens cuidin.
